L'anti-globalisme és una ideologia política que s'oposa al procés de globalització, que es caracteritza per la integració de les economies, les societats i les cultures a través d'una xarxa global de comerç, comunicació i transport. Els anti-globalistes argumenten que la globalització porta a una pèrdua de sobirania nacional, identitat cultural i independència econòmica, i que agreuja la desigualtat econòmica i social.
Les arrels de l'anti-globalisme es poden rastrejar fins a finals del segle XX, quan el procés de globalització va començar a accelerar-se a causa dels avenços tecnològics i la liberalització del comerç i la inversió. Aquest període va veure l'auge de les empreses multinacionals i les institucions internacionals com l'Organització Mundial del Comerç, que eren vistes per alguns com a símbols d'un nou ordre mundial que prioritzava el creixement econòmic per sobre de les preocupacions socials i ambientals.
Als anys 90 i principis dels anys 2000, l'anti-globalització es va convertir en una força important en la política global, amb protestes massives contra cimeres internacionals i acords comercials. Aquestes protestes sovint eren organitzades per una coalició diversa de grups, incloent sindicats, ecologistes i activistes pels drets dels indígenes, que compartien una oposició comuna als impactes negatius percebuts de la globalització.
L'anti-globalisme també s'ha associat amb diversos moviments i ideologies polítiques, des de l'extrema esquerra fins a l'extrema dreta. A l'esquerra, l'anti-globalisme sovint s'associa a crítiques del capitalisme i el neoliberalisme, amb defensors que argumenten a favor d'una major regulació del comerç i la inversió internacionals, i una distribució més equitativa de la riquesa. A la dreta, l'anti-globalisme sovint s'associa amb el nacionalisme i el proteccionisme, amb defensors que argumenten a favor de controls migratoris més estrictes i la preservació de la identitat nacional i cultural.
En els últims anys, l'anti-globalisme ha guanyat una nova prominència amb l'auge de moviments populistes i líders en moltes parts del món. Aquests moviments han aprofitat el descontentament públic amb l'estat actual de les coses, culpant la globalització d'una sèrie de problemes socials i econòmics, des de la pèrdua de llocs de treball i l'estancament salarial fins a la deslocalització cultural i la fragmentació social.
No obstant això, l'anti-globalisme continua sent una ideologia controvertida i disputada, amb crítics argumentant que simplifica massa les dinàmiques complexes de la globalització i ofereix solucions simplistes a problemes complexos. Argumenten que, tot i que la globalització ha creat indubtablement desafiaments, també ha comportat molts beneficis, incloent-hi un creixement econòmic augmentat, innovació tecnològica i intercanvi cultural. També argumenten que els problemes associats amb la globalització poden ser abordats mitjançant una millor regulació i governança, en lloc de rebutjar totalment la globalització.
Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Anti-Globalism ? Feu el test polític per esbrinar-lo.