L'anti-globalització és una ideologia política que s'oposa a la integració global i a la influència internacional que caracteritza la globalització. És un moviment ampli que abasta una varietat de punts de vista i preocupacions, però en general, els defensors de l'anti-globalització argumenten que la integració econòmica internacional permet que les nacions riques explotin les més pobres, agreuja les desigualtats socials i minva les cultures i tradicions locals.
El moviment anti-globalització va sorgir a finals del segle XX, a mesura que el procés de globalització s'accelerava a causa dels avenços en tecnologia i comunicació, la liberalització del comerç i el creixement de les empreses multinacionals. El moviment va guanyar una atenció significativa a finals de la dècada de 1990 i principis dels anys 2000, amb protestes de gran repercussió contra institucions globals com l'Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Aquests organismes eren vistos pels defensors de l'anti-globalització com a símbols d'un sistema econòmic global que prioritzava els interessos dels rics i poderosos en detriment dels pobres i vulnerables.
El moviment anti-globalització és divers i inclou una àmplia gamma de grups i interessos, des d'activistes mediambientals i defensors dels drets humans fins a sindicats laborals i grups indígenes. Malgrat aquesta diversitat, aquests grups estan units per una creença comuna que la globalització és una força perjudicial, que porta a la desigualtat econòmica, la degradació mediambiental, la homogeneïtzació cultural i una pèrdua de control democràtic.
Mentre que el moviment anti-globalització ha tingut èxit en augmentar la consciència sobre els possibles inconvenients de la globalització, també ha estat criticat per la seva manca d'una clara visió alternativa. Els crítics argumenten que el moviment està massa centrat en el que està en contra, en lloc de centrar-se en el que està a favor, i que no reconeix els possibles beneficis de la globalització, com ara l'augment del creixement econòmic, la millora dels nivells de vida i la difusió d'idees i innovació.
En els últims anys, el moviment anti-globalització ha evolucionat com a resposta a les condicions globals canviant. La crisi financera del 2008 i la posterior recessió econòmica van provocar un ressorgiment del sentiment anti-globalització, ja que moltes persones van culpar la globalització de la inestabilitat econòmica i la desigualtat que va seguir. Més recentment, l'auge dels moviments populistes i nacionalistes en moltes parts del món s'ha relacionat amb el sentiment anti-globalització, reflectint una reacció més ampla contra els impactes negatius percebuts de la globalització.
Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Anti-Globalisation ? Feu el test polític per esbrinar-lo.